Les herències sempre són terreny abonat per a les disputes. L’experiència apunta que fins i tot més quan hi ha diners de la víctima accessibles en comptes del banc o han deixat diners en efectiu. Un suposat repetit és que un hereu o algú proper tregui diners sense permís dels altres, buidant els fons a poc a poc o del tot.

“És relativament freqüent”, explica Antonio Marơnez, soci de Marơnez Lafuente Advocats, despatx especialitzat en herències. Hi ha un parell de moments clau en què més es produeix: després de morir la persona, en el termini que transcorre entre que mor i que es reporta al banc la situació, o amb anterioritat, els últims mesos de vida del mort.

Els darrers mesos en vida o el termini fins que es notifica al banc, punts clau

Un dels passos crucials després de la mort d’una persona és informar el banc de la seva mort. En aquell moment, els diners del compte passa a estar bloquejats al 100% si era l’únic titular o al 50% si comptava amb un cotitular. Les factures es continuen cobrant. “La recomanació és informar com més aviat millor el banc per bloquejar-ho tot, l’endemà de la mort. És una mesura de seguretat, es bloquegen transferències i retirades de diners i queda una foto fixa del que hi ha”, aconsella Marơnez. “Perquè per badada, es pot trigar a comunicar la mort… i sol ser en aquestes setmanes o mesos quan un pot aprofitar i buidar el compte, sobretot si està autoritzat a operar”, exposa.

Leonardo Cárdenas, soci de l’àrea fiscal i tributari d’AGM Advocats, va apuntar que el supòsit més normal és que l’ús indegut es produeixi mentre el mort era viu. És a dir, el problema pot venir abans. Que en els darrers mesos o anys algú amb poders o accés a la targeta aprofiti per anar fent un ús personal dels diners, amb despeses o retirades d’efectiu per cobrir la vida. Si hi ha dubtes, els hereus autoritzats poden sol·licitar informació al banc sobre els moviments previs que s’hagin donat al compte, diu Cárdenas, un certificat de despeses que es remunti al . Provar que les despeses es van fer per a ús particular pot ser més complicat, sobretot amb les retirades de diners en caixer. Al testament no es detallen xifres de balanços de comptes o efectiu, sinó només com es reparteix. Un altre factor que pot dificultar la traçabilitat és que no es compti amb el detall d’on tenia comptes el difunt. Se’n pot conèixer la principal, però no les secundàries.

Quan hi ha diners en efectiu, el control es complica i entra en joc l’honestedat

En supòsits en què quedi acreditat la retirada de fons sense autorització o lús en benefici personal dels comptes, sha de negociar la restitució amb la resta dhereus. Es pot detreure de la quantitat que li tocava cobrar per l’herència, assenyala com a sortida Cárdenas. “Per exemple, si ha retirat 5.000 euros per a despeses personals, se’ls resten de part seva”. Si les quantitats són importants, el tema pot escalar. “Buidar o retirar diners abans que es reparteixi constitueix un delicte d’apropiació indeguda”, adverteix Martinez. Si es demostra, pot comportar una multa econòmica o fins i tot una pena de presó de diversos anys, sobretot si es va fer amb engany. En cas de reintegrament, el delicte desapareix, explica.

Si les coses es fan bé, primer cal notificar la mort al banc, acreditar-se després com a hereu, acceptar l’herència, liquidar l’impost de successions associat i després de tot això es reparteixin entre els hereus els diners. El consell que es repeteix és que el compte es tanqui quan es completen aquests passos.

Un altre tema són els diners en efectiu. Com que està fora del circuit bancari i potser no hi hagués control de quant tenia el mort, “depèn de l’honestedat dels hereus”, destaca Cárdenas. “El testament mai no diu si hi ha efectiu, si entres a la casa primer i l’agafes, no se sap que hi era, desapareix”. “Algú que viu fora i torna a casa dels pares per la mort potser només hi ha els llençols…”, ironitza l’expert.